Els papers de Mn. Pau Farret, les confraries sitgetanes i "lo ball de bastons"

Per Eduard Tomàs Sanahuja

1727 – Primera referència documental dels balls populars a Sitges

Quan parlem de les celebracions i festes que es celebraven a Sitges als segles XVII, XVIII i part del XIX, s’ha de fer un canvi d’òptica respecte de com entenem avui dia la seva organització. Primer de tot, a Sitges es celebraven moltes més festes que en l’actualitat i segon, aquestes estaven organitzades i encabides dintre del desenvolupament de tasques anuals que feien cadascuna de les confraries sitgetanes (al segle XVIII més de deu de diferents). Les confraries eren qui s’encarregaven d’organitzar i costejar les celebracions i festivitats anuals, i que en molts casos en podien fer més d’una per confraria.

Que aquest paradigma festiu hagi canviat des del segle XIX fins als nostres dies és a causa de l’afectació que van tenir els decrets de Carles III sobre les confraries i a partir d’aquí les diverses desamortitzacions dels següents governs espanyols, condemnant-les -tot i que a Sitges algunes es mantindrien fins al darrer terç del segle XX- a una desaparició gairebé segura i quedant la reminiscència de les festivitats en les tradicions col.lectives de les poblacions, sent un cas molt excepcional el de Sitges amb el Corpus i la Festa Major.

La documentació perduda a Sitges

Dit això, una de les dificultats per saber els detalls de com es celebraven aquestes festes a Sitges és la poca documentació que tenim actualment als arxius (municipal o parroquial) sobre les confraries sitgetanes, tot i que eren unes organitzacions que originaven documentació diversa com les ordinacions, comptes anuals, registre de confrares,... Que no hi hagi la documentació disponible s’explica per diverses casuístiques, des de la recança de les confraries a què el nou rector el 1792, Mn. Joan Serrat, tingués accés a les seves dades econòmiques, fins al saqueig que van patir les esglésies sitgetanes per part de les milícies revolucionàries amb l’inici del cop d’estat el juliol del 1936, quan potser van cremar part de la documentació de l’Arxiu Parroquial o va ser sostreta per evitar represàlies.

Abans de 1936 però, l’Arxiu Parroquial va ésser estudiat i començat a ordenar, per mossèn Pau Farret, que va ser nomenat vicari de Sitges l’octubre de 1914. El jove Mn. Farret va tenir interès des de l’inici per la basta documentació que hi havia a l’arxiu i a més a més d’estudiar-la i ordenar-la va iniciar el desembre de 1915, la publicació a l’Eco de Sitges dels “Recull de datos per la història de Sitges existents a l’Arxiu Parroquial”. Uns articles que superarien la vuitantena i on depenent de l’època de l’any o celebracions, hi exposava diversitat de les dades que anava trobant. Enmig d’aquesta tasca, Mn. Farret aconsegueix una plaça de capellà a la companyia Transatlàntica el gener de 1916 deixant la vicaria sitgetana un mes després, però no finalitzant la seva tasca d’ordenació i estudi de l’Arxiu Parroquial.

Llegeix l'article sencer al número 54 de la revista La Xermada.