Sisquella: “Still Life”. Mai no és massa tard.
Inauguració: Divendres 27 de març a les 19h.
Alfred Sisquella (Barcelona, 25 d’abril de 1900 - Sitges,2 de setembre de 1964) fou un dels membres fundadors del grup Els Evolucionistes que pertany a la Generació del 17. Contemporani de Joan Miró i de Salvador Dalí, Sisquella renuncià als experimentalismes avantguardistes decantant-se cap al realisme pictòric que promocionava la Sala Parés, dirigida des de 1925 pels germans Joan Anton i Raimon, fills del gran poeta català Joan Maragall.
L’evolució estilística d’Alfred Sisquella parteix del coneixement del cubisme, que practicà amb gran encert i destresa però amb desengany i foc nou. Segueix una etapa de realisme proper a la nova objectivitat, amorosida del mediterraneisme sunyerià.
La personalitat austera destaca en els retrats de la seva muller Antònia Rambla, model de la dona catalana, serena i lectora dels clàssics.
En les temàtiques de natura morta es copsa la maduresa partint de la simplicitat compositiva d’elements senzills molt d’acord amb la lliçó de Paul Cézanne, les pomes i les flors, fins als bodegons de cacera i aviram amb la complexitat ben resolta i on la matèria pictòrica crea volums i forma.
A Still Life Sisquella, l’exposició d’Àgora 3, destaca el retrat de cos sencer d’una figura femenina asseguda vestida i tocada amb una mantellina negra: Antònia amb ventall va estar penjat a la 1ª Exposició Biennal Hispano Americana de 1951 al palau d’exposicions del Retiro de Madrid. La peça de gran format pertany actualment al matrimoni format per Adriana López-Dóriga Guerra i Francesc Gorgas i Ros que l’ha conservada a través de la deixa del col·leccionista Albert Oller i Garriga (Barcelona, 1923-2014).
La col·lecció de dibuixos i olis de petit format omple les parets de la sala despatx, un conjunt que la família Pi- Andreu, propietària de la galeria d’art, Àgora 3, ha anat atresorant des de 1972 quan es va obrir l’establiment que ha estat i continua essent el referent emblemàtic i mascaró de proa de la cultura i l’art sitgetans.
Les pintures d’abans de la guerra remeten a la tradició artística de pintors de l’escola holandesa, mentre que les de després de la guerra tenen un marcat accent francès amb Corot, Delacroix i Manet com a mestres que Sisquella admirava. La composició de maniquins amb màscares i instruments de corda és un altre exemple de la versatilitat compositiva d’un pintor, Alfred Sisquella, l’obra del qual ha mantingut l’interès entre el públic coneixedor i ensems ara podrem redescobrir en una mostra variada i exemplar.
